Entrevista a José Luís Sampedro per Iñaki Gabilondo en “Encuentros POR”
José Luís Sampedro és el flamant “Premio Nacional de las Letras Españolas”. Un guardó merescut per un home que és “uno de los más importantes escritores vivos en lengua castellana, así como una referencia intelectual y moral de primer orden en la España de la segunda mitad del siglo XX”, com ha assenyalat el Ministeri en fer públic el premi.
Sampedro va nàixer a Barcelona en 1917, de pare cubà i mare algeriana, però va passar els primers 13 anys en Tànger. Durant la Guerra Civil va ser cridat a files per l'exèrcit republicà. Educat i format en una família de dretes, va aprofitar l'ocasió per passar-se'n a les files franquistes. A la postguerra finalitza els estudis d'Econòmiques i exerceix com a Catedràtic d'Èstructura Econòmica i més tard treballa al Banc Exterior d'Espanya, mentre escriu novel·la i teatre sense massa èxit. A finals dels 60 accepta un treball com a professor visitant en les universitats de Salford i Liverpool. Quan torna treballa al Ministeri d'Hisenda, fins la mort de Franco, i escriu obres sobre economia.
Des de 1977 a 1979 és senador per designació reial i, en els anys vuitanta, es centra en la producció literària amb “Octubre, octubre”, “La sonrisa etrusca” i ja en 1990, l'any que el van fer membre de la Real Academia de la Lengua, “La vieja sirena”, novel·les que van tindre un gran èxit editorial i entre el gran públic. Precisament aquesta popularitat aconseguida per l'escriptor ens ha permès gaudir del pensador lúcid, crític, íntegre i coherent, contrari a les injustícies i abusos del neoliberalisme.
En aquests anys el seu activisme i vitalitat és exemplar. No dubta en recolzar tots el moviments populars dirigits a reduir diferències socials i abusos que considera justs, des de Salvem el Cabanyal, fins el No a la guerra d'Iraq, doncs diu que “Entre los economistas hay dos tipos, los que se dedican a hacer más ricos a los ricos y los que pretendemos hacer menos pobres a los pobres. Con los intelectuales literarios pasa lo mismo: los hay que dan la razón al ataque de Irak y los que estamos en contra. Aquello fue un crimen de lesa humanidad que no ha prescrito”
Aquest mateix esperit és el que l'ha fet recolzar el moviment 15-M perquè pensa que “Estamos en un momento de cambio social profundo, que llegará quieran o no quieran”. La activitat econòmica ha d'estar dirigida al desenvolupament de la dignitat humana i dels pobles, per la qual cosa en el manifest d'adhesió a Democràcia Real Ja! feia “un llamamiento a no aceptar sin más la tiranía del poder financiero y el abandono de los valores que encarnaba nuestra civilización” i animava als joves a “avanzar en la lucha hacia una vida más humana” ara que la crisi ens posa en la frontera del canvi, doncs, com afirma en “Reacciona”, “es una falacia hablar de crisis financiera únicamente. La crisis es política. La crisis es del sistema de vida occidental”.
La claredat del seu pensament lliure i la facilitat per transmetre'l converteixen les seues paraules en eines a l'abast de tots aquells capaços d'elaborar pensament propi, lluny dels eslògans aliens. “Se confunde a la gente ofreciéndole libertad de expresión al tiempo que se le escamotea la libertad de pensamiento”. ”En la infancia, llega un cura y mete en la cabeza dogmas. Eso empieza a condicionar el pensamiento y el pensamiento debe ser libre, más que la libertad de expresión. Si con la libertad de expresión lo que expresa es lo que le dicen que diga, no interesa. Lo que importa es lo que pensamos”.
Cal felicitar al guardonat que, a dos mesos de complir els 95 anys, és un referent per als joves dels quals dependrà el rumb que prenga la societat en aquest punt d'inflexió en el que ens trobem. José Luís Sampedro és un far necessari per navegar entre aquesta boira densa que ho embolica tot.
Entrevista a José Luís Sampedro per Iñaki Gabilondo en “Encuentros POR” (segona part)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada