No cal ser un gran observador per adonar-se que després del 15 d'octubre les coses ja mai més seran iguals. La repulsa a un sistema que cada vegada és menys democràtic i equitatiu i que margina cada vegada més gent es va posar en evidència, una vegada més, en aquesta manifestació. També va quedar clar qui són els nostres explotadors i els responsables de la situació en la que estem.
Com calia esperar, l'elit mundial continua fent el mateix, ens ignora o insulta mentre s'ompli les butxaques amb més diners. No han entés el missatge, no han entés res, estem davant d'un procés revolucionari amb una enorme profunditat que pot tindre unes conseqüències tan grans com va ser la Revolució Russa o la Comuna de París. La gent ha dit una vegada més prou i els palmeros del capital, com és el cas de Jose María Aznar, han tractat als indignats de ser d'extrema esquerra i antisistema. Bé hi han acusacions que depenent d'on vénen poden arribar a ser una floreta i més si tinguem en compte la tradició democràtica i tolerant d'aquest personatge, que es va posar de manifest quan ens va dur a la guerra il·legal d’Irak. Ara estem en un altra en la que estem recolzant, pel petroli, a una colla d’ assassins. Per altra banda, segur que hi ha gent indignada d'extrema esquerra i antisistema, però bé eixe no és el cas que ens ocupa ara.
Cal ser conscients d'on estem, estem davant d'una crisi que no és tan sol econòmica, si no que també és moral, política, social... És a dir, estem davant d'una crisi sistèmica on l'elit dominant, que a aconseguit quotes impressionants de poder, fa tot el que pot per a seguir conservant el seu estatus social. Aquesta maniobra està portant-se a terme a costa dels nostres drets i les nostres conquestes socials.
Fins ara les seves arpades d'ós poc a poc anaven robant els drets a les classes subalternes que, per altra banda, a penes si manifestaven algun tipus de resistència. Una prova evident d’aquesta passivitat és eixe bipartidisme absurd que estem patint en aquest país. Però s'ha produït un canvi qualitatiu, la classe mitjana se sent amenaçada per un sistema que l'està empobrint i la classe treballadora està sent cada vegada més marginada i n’és conscient de la seva situació. La conjuntura està provocant el sorgiment d'una una gran aliança entre la classe mitjana i la classe treballadora, una aliança estratègica contra un sistema que ens està empobrint i marginant a una gran majoria, que com ja es diu per ací representem el 99%. Quina va a ser la resposta dels poderosos? Si mirem la història ens pot aborronar, per això crec que estem dintre d'una gran tempesta, però ara en som més, comencem a estar més conscienciats i som capaços de veure la realitat. En la fotografia es pot veure un instant de la manifestació del 15-10-11 al seu pas per el Corte Inglés.
El Poeta Dissident
En mig d'una gran tempesta
Un riu de gent ens arrastra
en mig d'una gran tempesta.
Els llamps la nit il·luminen,
Els llamps la nit il·luminen,
els trons sinistres ressonen,
la tranquil·litat ens roben,
el temps entropessa i corre.
La joventut és un somni
que molta gent ha perdut
rodejada de misèria
descontrolada, imposada.
Un riu de gent ens desperta
de la submissió vella,
salvatgement heretada,
mentre la tempesta creix
al ritme d'una revolta.
Nous camins s'obrin pel món,
entre el fang i l'esperança.
Revela’t, trenca cadenes,
imposa la teva llei,
justícia social.
La meva vida renaix,
en mig d'una gran tempesta,
entre la gent revolta.
La tempesta s'engrandeix
i m' arrastra entre la boira.
El caminar és feixuc,
desmanotat a l'inici,
després segur i dubtós,
sempre entre la gran tempesta.
Després tranquil·litat, calma.
L'arc de Sant Martí rebenta
entre una gran heretgia
que destrona l'altivesa
de l'arrogant financer.
El jo també és el nosaltres,
els ningú ja no som res,
els en o na són persones
i ja no hi han nobleses
que adorar, ni tampoc súbdits
que fastiguejar tot l'any.
Estic dintre la tempesta
que a tots arrossegarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada