El brutal atac, des de tots els
punts de vista repudiable, que va sofrir la redacció de la revista humorística
francesa Charlie Hebdo el passat 7 de
gener i que va acabar en una massacre, ha obert entre la societat una altra
vegada el debat de la suposada llibertat d’expressió. Deixant com a base la
nostra denuncia i repudia sobre aquest succés, i apartant-nos de qualsevol
debat sobre el mateix, centrarem el nostre escrit sobre la problemàtica que
gira al voltant de la llibertat d’expressió.
És obvi que en primer lloc hem de
respondre a una pregunta: Què és la llibertat d’expressió? I, per a respondre-la, hem de ser
conscients que des de la nostra visió occidental la llibertat d’expressió no es
pot separar del nostre concepte que tenim respecte a la llei, i que parteix de
la base que tots som iguals davant d’ ella. En la mateixa mesura tots els ciutadans
i ciutadanes som igualment lliures d’emetre les nostres opinions.
A pesar de totes aquestes
afirmacions tota la gent honrada sap que això no és així. No tots i totes els
ciutadans i ciutadanes ni podem ni tenim els mitjans necessaris per difondre les
nostres opinions o idees, ja siga en la televisió, en la ràdio o en qualsevol
diari. Al món occidental i capitalista eixe poder està en un nombre molt reduït
de mans i que, a més amés, és el depositari del poder econòmic.
No anem a negar que existeixen
mitjans de comunicació alternatius i en aquest cas “Escriure per no callar” és un clar exemple. Però també hem de ser
conscients que la nostra difusió és molt reduïda, una gota d’aigua en un immens
oceà. Per tant queda clar que són lliures d’exercir plenament la llibertat d’expressió
aquells que tenen el suficient poder econòmic per fer-ho.
En aquest vast món de la
informació, els de baix, la classe treballadora, els oprimits, els ningú, estan
muts i no se’ls coneix la seua veu, les seues lluites, les seues queixes, les
seues inquietuds, però des dels mateixos mitjans si que es fa tot el possible
per incrementar el domini sobre els sectors més desfavorits. Alhora són els
mateixos que difonen totes aquelles mesures econòmiques que els fan forts i ens
debiliten a nosaltres, és a dir, són els portaveus d’un ordre polític, econòmic
i ideològic, que en termes generals, és econòmicament antisocial i antiecològic.
És una via més que utilitza el
capital per mantindre el
seu poder.
Amb aquest comportament als
ciutadanes i ciutadans se’ns nega el
dret a la informació i es prostitueix la responsabilitat social del periodisme
i els periodistes, una responsabilitat que hauria d’estar orientada cap als
valors humanistes de la pau, la democràcia, els drets humans i el progrés
social, entre altres coses. Per tant i com molt bé diu el periodista Santiago
Mayor en un article en Rebelión el
10-1-2015 “En nom de la llibertat d’ expressió
no es pot reproduir l’estigmatització i la lògica d’opressió sobre els sectors
marginats i exclosos. Sobre un altre del que val dir qualsevol cosa. En el nom
de reivindicar el meu dret a opinar no puc apuntalar eixa lògica que sotmet i
condemna a comunitats senceres. La hipocresia és una pràctica que hem de desterrar
de la nostra professió. La llibertat d’expressió és, tal vegada, la seua
manifestació més important”.
Com no podria ser d’una altra
manera acabe aquesta reflexió amb uns versos que espere siguen del gust de la
lectora i el lector. Salut i rebel·lia companyes i companys. Per un món més
just socialment i més habitable.
La llibertat d’expressió on està?
Pronuncie
paraules que es desdibuixen en l’aire.
Tinc idees
que moren abans de nàixer.
M’opose a
l’opressió amb paraules mortes
en un món
ple de sords i muts.
La llibertat
d’expressió s’ ha convertit en un mite
que
xafardeja entre l’opulència i l’explotació.
Els poderosos
ens diuen el que pensen
i com hem de
pensar i que hem de fer.
El món gira
segons la seua visió d’harmonia,
neguen
l’existència de l’opressió,
estigmatitzen
als altres,
els
condemnen per ser diferents,
ens
oprimeixen per ser pobres.
Ens volen
com a consumidors ignorants,
sense
consciència de classe,
totalment
submisos, contents i oprimits.
Davant de
tanta mala llet resistència i lluita,
alegria,
amor i desobediència.
