Homo sapiens sapiens

Malgrat tot el que ens està passat i està passant la nostra espècie, Homo sapiens sapiens, és única a la Terra i a tot l’univers. No obstat això, hi ha gent que vol fer-nos creure que som una espècie violenta, assassina, individualista, envejosa, capitalista..., però no és així. És cert, que fem guerres , que assassinem, que hi ha gent molt individualista, envejosa, capitalista i moltes altres coses més. A pesar de tot, també creem música, pintem quadros meravellosos, estudiem la vida, escrivim poemes, vivim amb intensitat, ens estimem entre nosaltres, hi ha molta gent altruista...

Ara bé, no som una espècie ni bona ni roïna. Els nostres actes estan lligats a una identitat que es desenvolupa dins d’un sistema amb fortes contradiccions com són les guerres, l’ individualisme, el masclisme, l’explotació dels homes i les dones... Però també és cer que nosaltres tenim la llibertat d’elecció, podem menjar o no menjar, viure o llevar-nos la vida i eixa és la qüestió, el pensament, la superestructura,  també influeix en la nostra conducta i pot provocar canvis profunds en l’estructura.

Avui som milions d’éssers a la terra i aviat en serem més. Estem en un moment històric on les contradiccions del capitalisme fonamentalista estan provocant el naixement d’una altra cosa. És la primera vegada en la història de la vida en la Terra que una espècie està modificant tots els ecosistemes en el seu propi benefici, actuem com una plaga que no respecta ni als congèneres de la seua pròpia espècie. Si la nostra conducta no canvia estem cridats a la desaparició. Però estic totalment convençut que superarem aquest procés històric i que serem prou sapiens com per a construir un  altre sistema econòmic que ens permeta viure sense ser explotats, ni discriminats per les nostres creences, ni pel color de la nostra pell. Que serem capaços de construir una societat en la qual es respectaran totes les identitats i les seues cultures. És per això que continue creient en la meua espècie, Homo sapiens sapiens, i en el seu destí que no és altre que el camí de la llibertat i el respecte.

Els següents versos estan dedicats per als desobedients, per als i les sapiens que encara queden. I també estan dedicats com no a la meua companya, sense la qual estaria perdut com un vaixell sense aigua. Salut companyes i companys, el futur és nostre.

El Poeta Dissident

Estimar-te sempre

Podria buscar paraules grandiloqüents,

mirar com l’horitzó es traga les estrelles,

escoltar la caiguda de les fulles a terra,

besar-te infinitament,

passar de tots vosaltres,

mirar-vos des de la distància,

no escoltar els vostres clams,

estimar-te sempre.

No obstant això, he decidit un altre camí,

lluitar i estimar la vida,

no deixar que ningú em xafe,

fugir del consum salvatge,

estimar la meua terra,

mesclar-me amb la meua gent

viure la vida amb tu,

estimar-te sempre.   

A pesar de tot sé que no és fàcil,

que la vida és molt dura

però pot ser molt més agradable,

sempre i quan els plantem cara

i els deixem les coses clares.