Passen els dies devoradores de la vida. La joventut ja ens ha dit adéu. Els
feixistes trauen pit. El capitalisme continua segant vides. El planeta Terra
coneix de prop les seues envestides. Els “palmeros” del capital es destrossen
les palmes rient les seues salvatjades. Plòuen bombes en mig planeta, en
l’altre mig mor la gent de fam i els de sempre ens imposen el seu camí. Tota
aquesta merda pareix fruit d’un designi natural, el peix gran es menja al dèbil.
Però ells saben que és mentida i per això despleguen la seua maquinària de
repressió contra aquells o aquelles que alcen el cap i els miren a la cara d’ igual
a igual. Per això els exercits són cada vegada més grans. Per això la ràbia, la
resistència i la lluita són més universals.
El treball assalariat, la propietat
privada, l’explotació de l’home per l’ home, la repressió dels pobles.... són
productes històrics i no elements innats de l’espècie humana, de l’home o la
dona en societat. Tampoc els canvis es produeixen sempre de forma gradual, de
vegades hi ha salts qualitatius que obrin noves esperances, nous canins, noves
vies. De la mateixa forma que en l’evolució hi ha moments d’especiació que
desencadenen en nombroses formes de vida noves, anomenades espècies, les
contradiccions que ens envolten poden provocar ruptures i el naixement d’un
altre paradigma en el qual es desterre el saqueig de la Terra, l’ explotació
dels homes i les dones, la repressió dels pobles...
Negar que alguna cosa està passant dins del sistema capitalista i que
aquests canvis van en direcció contraria a l’ establerta per la classe dominat,
és una postura tan hipòcrita com el missatge d’ Europa respecte al procés sobiranista
del poble escocès. La gran maquinaria ha aconseguit imposar una vegada més el
seu missatge, nosaltres admetem i plorem el resultat. Ara bé com diu el
professor Vicenç Navarro no se n’adonen que açò no és com un “suflé” que ha
pujat i cal esperar que es desunfle. Estic convençut que la cosa no va per eixe
camí. Estem davant d’un moment històric on està naixent una altra cosa i que si
no avorta i aconseguim que cresca tornarem a veure l’horitzó ple de futur per a
la joventut plena d’energia, per als majors plens de saviesa, per a la cultura
avui segrestada, per a la sanitat saquejada, per als ningú, per als pàries de
la terra, per a la nostra casa el planeta Terra, per a la diversitat cultura,
per a la dona i l’home en general.
Perquè un altre món és possible i necessari. Salut companyes i companys,
que la victòria siga de nosaltres, dels ningú, dels pàries, de les dones, dels
homes, de la Terra, dels pobres. Aquests versos són per totes i tots vosaltres.
Convergencia de luchas
en la Lucha.
Confluencia de arroyos
en el río del Pueblo.
Desde el monte y la aldea,
desde el campo y los barrios
Pere Casaldàliga
El soroll de l’aigua intranquil·la
El vostre dolor és meu,
la ràbia generalitzada,
el sofriment íntim i profund,
la repressió tirànica,
el destí atzarós,
la lluita necessària,
tu sempre eterna.
Els de sempre com sempre,
nosaltres com els altres,
mentrestant ens humilien i ens exploten.
La democràcia perd el sentit
entre la repressió tirànica,
entre el vostre i el meu dolor,
entre la lluita necessària
plena de ràbia generalitzada.
Sempre ens queda l’esperança,
la necessitat de viure lliures,
l’amor profund entre persones,
l’aigua fresca a la boca,
la flaire de les roses roges,
l’horitzó infinit ple d’estrelles,
el soroll de l’aigua intranquil·la,
els cossos que s’emboliquen,
les llengües que es busquen,
els gemecs d’un plaer infinit.
