Joan del Alcàzar en Escriure
en l’aire
Fa mesos que no sé quants mesos fa que ningú diu la veritat
d'allò que ens està passant amb la crisi eterna que patim. Ningú, -i parle dels
actors polítics i socials-, diu més que allò que l'interessa en els propers
cinc minuts. Mentia Zapatero quan negava la crisi i quan parlava dels
"brotes verdes", i mentia Rajoy quan afirmava que tot era un problema
de confiança i que en arribar ell a La Moncloa el problema estaria resolt.
Mentia el Rei de les Espanyes quan callava davant les tropel.lies del gendre i
la filla, i quan afirmava no poder dormir per l'atur juvenil mentre somniava en
anar-se'n amb la seua parella de facto a matar elefants. Mentia Díaz Merchan el
gran empresari expert en enfonsar empreses i menteix el senyor Rosell quan
afirma que tot és un problema de salaris i de llibertat per a despatxar
treballadors. Mentia i menteix l'Església Catòlica, una institució que fa
segles que no sap el que és dir la veritat: ni en matèria moral ni en matèria
material. Mentia Rodrigo Rato com un trilero de la banca, i ni mentir sabia
José Luis Olivas, un expert en no se sap quina habilitat que ha estat suficient
per a ser president de tantes coses. I què dir de la Justícia, amb majúscula?
Què dir de l'inimaginable Dívar, o de la Gran Esperança (és un acudit) Blanca
Alberto Ruiz Gallardón, sinó que encadenen mentida rere mentida cada cop que
tenen un micròfon al davant. Mentia el senyor MAFO, tan simpàtic de nom, que
pontificava sobre la faena d'altres mentre oblidava (deliberadament?) les seues
reponsabilitats. Mentia el ministre Wert quan donava dades falses sobre
Educació per a la Ciutadania o sobre la realitat de la Universitat espanyola.
La mentida, a més a més, és ama i senyora als mitjans de comunicació, que són
majoritàriament transmissors dels arguments i les consignes que interessen els
seus promotors més o menys en l'ombra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada