No són retallades, és el programa liberal

Sembla impossible però tres anys de destrucció massiva d’ocupació, de desmantellament de la sanitat i l’educació públiques, de milers de desnonaments i la indigència dels serveis socials, el Partit Popular continua sent, segons les enquestes, el més votat. 

És clar que la dreta d’aquest país té un sòl inamovible, però pot ser tan alt? O pot ser que hi ha gent de classe treballadora, que s’han cregut allò de que eren classe mitjana, que esperen que els mateixos que han destruït les bases del sistema de convivència el restauren?

Les privatitzacions de tot allò públic s’han presentat com la manera de gestionar millor per estalviar. Les retallades de serveis públics essencials s’han presentat com necessàries per “salvar” els serveis, donant a entendre, sense dir-ho, que era temporal, fins que passi la crisi. El mateix que amb la destrucció dels drets laborals, la base del sistema que equilibrava mínimament la difícil relació entre empresaris i treballadors. 

L’enganyifa del llenguatge emprat ha fet efecte esperat en una ciutadania desclassada, desmobilitzada, lluny de les organitzacions sindicals i polítiques que podien mostrar el que s’ocultava darrere d’eufemismes com reformes estructurals,  millora de la gestió o, simplement, retallades.  

El que tot açò encobreix és el “programa liberal”, el que sempre han volgut fer i no han pogut, fins que la crisi, provocada per ells mateixos, els ha presentat l’oportunitat. Les reformes estructurals són les que deixen als treballadors sense cap dret legal davant de l’empresari, és a dir, el que possibilita que els treballadors passen a ser, en la pràctica, els esclaus del segle XXI. La millora de la gestió significa que els serveis seguiran sent pagats per tots, però la gestió privada, és a dir, que les empreses públiques buscaran el benefici privat dels gestors, i no la millora del servei. I les retallades no són per estalviar, sinó per facilitar aquest benefici privat dels gestors i per baixar imposts a les rendes més altes. 

Potser hi ha ciutadans d’a peu que encara creuen que els que venen vivendes socials a “fons buitre” que tiren famílies senceres al carrer,  o deixen que muiren malalts d’hepatitis havent remei mèdic, restabliran l’incipient estat de benestar d’abans de la crisi. Només això pot explicar els vots que les enquestes adjudiquen al PP. Però el que s’ha perdut caldrà reconquerir-ho de nou amb tant o més esforç que va costar de prendre als poderosos, perquè no són retallades, és el programa liberal.