El passat 31 de maig una força d'elit de l'exèrcit israelià va atacar amb helicòpters i llanxes la major de les naus d'una xicoteta flota humanitària, que es dirigia a Gaza, però que en el moment de l'assalt era a aigües internacionals. Els soldats van matar nou militats i van ferir a molts més. A tots els van portar a Israel on, després de fortes pressions internacionals, es van deportar a Turquia.
No era un error. L'assumpte havia estat tractat pel primer ministre Benyamin Netanyahu i els sis membres que formen el “gabinet de seguretat”. Els set representen a tots els partits que composen la coalició que governa Israel des de les eleccions del febrer passat. El diari “Haaretz” els ha batejat com “els set estúpids en el govern”, però aquesta és una opinió minoritària. La majoria de la població recolza els arguments per a justificar aquests assassinats que han sigut els habituals: la seguretat d'Israel; que eren terroristes; que havien disparat contra els soldats primer, etc.
El Consell de Seguretat de Nacions Unides, després de tretze hores de discussió, va condemnar l'assalt i va lamentar les morts, però ni una sanció, ni una paraula de condemna a Israel. El representant d'Estat Units va exercir el dret de veto i el fill de l'amo va eixir indemne.
Aquests dies s'ha reunit el Consell de Seguretat de les Nacions Unides per a tractar el tema d'Iran. Aquest país està instal·lant centrals nuclears (les mateixes que ací no volem i ens les imposen) però no permet que l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) inspeccione les instal·lacions. Pot ser Mahmud Ahmadineyad recorde que als iraquians no els va servir de res obrir les portes als inspectors. Bush deia que hi havien armes de destrucció massiva i, encara que no les trobaren, Iraq va ser invadit, com tots sabem.
El cas es que el Consell de Seguretat ha acordat “les més dures sancions que mai ha suportat Iran”, segons paraules del propi Obama, per aquest horrible crim. El greuge comparatiu es sagnant. Ve sent-ho des de el principi del conflicte palestí-israelià, motiu principal de la inestabilitat de la zona.
Cal ressaltar l'oposició de Brasil i Turquia que ha votat en contra de les sancions a Iran i a favor buscar una solució pacífica al conflicte del programa nuclear. El 17 de maig, Brasil, Iran i Turquia van subscriure un acord per a facilitar l'activitat nuclear pacífica d'Iran amb la finalitat d'evitar les sancions. Brasil està cansat de seguir l'amo en accions contra els interessos generals de la humanitat. Ninguna potència pot imposar-se com a gendarme mundial. Afganistan i Iraq estan ací per a recordar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada