Les Meses de Convergència criden a l’acció comú de sindicats i forces socials contra les polítiques neoliberals

Estimades i estimats amics de CC.OO, UGT i altres forces socials. Poques dates abans de La Vaga General del 29 de Març, es va firmar un manifest conjunt i un pacte entre totes i tots nosaltres en defensa dels Serveis Públics i Socials i en suport a La Vaga General, a l’èxit de la qual contribuïm en la mesura de les nostres possibilitats i esforços.

En les Taules Ciutadanes de Convergència i Acció estem detectant, amb gran preocupació (que estem segurs és compartida), la greu situació -nosaltres diríem d’emergència- que s’està creant per culpa de les polítiques neoliberals que imposen tant el govern PP-CEOE-Banca que patim com la Unió Europea i el FMI, a més de l’efectiu protectorat franc-alemany, contra el poble treballador de l’Estat espanyol i els pobles que ho componen.

Sabem de la importància social i sindical de CCOO i UGT, però també de les forces socials, moviments cívics i assemblees de barri i populars que, en tot l’ample i llarg del regne d’Espanya, estan mobilitzant-se i preocupant-se per informar, conscienciar i resistir. Açò exigeix doncs un ampli esforç de convergència politicosocial, a fi de defendre i salvaguardar no ja només els drets socials, laborals, sindicals i assistencials, sinó les llibertats públiques i de reunió, associació, sindicació i manifestació, posades en dubte.

Les polítiques neoliberals i tots els que les han practicat sense excepció són culpables d’aquests crebants, elevats a la categoria constitucional en la nefasta reforma exprés de la Constitució de 1978, així com igualment degudes al Pacte per l’Euro, Pacte Fiscal europeu i els seus antecedents, és a dir al neoliberalisme juridic-econòmic-constitucional que ens oprimeix.

Els pressupostos generals de l’Estat per a 2012, la seua nefasta llei d’acompanyament, les contrareformes financera i laboral i l’amnistia a delinqüents fiscals, exigeixen una resposta col·lectiva. Hi ha convocades manifestacions l’1 de Maig, que han de ser reivindicatives i massives. Però també el 12 de Maig. Les Taules proposen que es reunisca d’urgència als i les firmants del Manifest en defensa del públic, el benestar i per La Vaga i que aquest acord torne a impulsar les manifestacions. Demanem igualment es busque la confluència amb els moviments ciutadans i el 15M, així com altres sensibilitats sindicals, a fi de resistir. Aquest govern PP-CEOE-Banca tutelat no negociarà. Ens menysprea, li sobren els sindicats i ens vol criminalitzar a totes i tots.

En conseqüència demanem formalment es reunisca els firmants i a quants desitgen acudir i s’analitze la situació, s’informe de quant podem posar en comú i es prenguen acords i iniciatives, a fi de resistir aquesta agressió, però també aquest tremend error que està afonant a xicotetes empreses, arruïnant autònoms, provocant centenars de milers de parats i parades i eliminant tots els instruments socials del benestar.

Les Taules Ciutadanes de Convergència i Acció, a través de la seua Promotora, convoquen a totes i tots i demanen a CCOO i UGT procedisquen a reunir-nos amb la màxima urgència possible, entenent que el manifest de suport a La Vaga General era alguna cosa més, és de fet alguna cosa més. Convençuts de que les agressions que estem patint exigeixen de l’acció comuna, la codecisió i la convergència antineoliberal.

Xerrada col·loqui: 15M- PRESENT, PASSAT I FUTUR

dissabte, 28 / abril a les 18:00

Ubicació: Centro Cultural Arte&Facto

C/ Peu de la Creu, 8, València

El Circ Reial

No hi ha prou pistes per a totes les actuacions que estan realitzant els membres de la casa reial. Un dels primers números va ser el divorci de la infanta Elena i Jaime de Marichalar, després del ridícul i de l’absurd del “cese temporal de la convivencia”, que posava en evidència la poca consistència de la sagrada  indissolubilitat del sagrament del matrimoni, i altres, quan va contra els interessos dels poderosos.   

En la pista principal del Circ Reial tinguem a Urgangarín acusat d’aprofitar-se de la seua condició, de gendre del rei, per a omplir-se la butxaca amb els diners públics contribuint a incrementar, amb milions d’euros, al deute que ara utilitzen d’excusa per a desmuntar l’educació i la sanitat públiques i els serveis socials.

En altra pista tinguem l’accident de Froilan, el net del rei, manipulant un arma de foc, que ens alerta de la perillositat de deixar armes en mans de menors per la qual cosa està prohibit, be que les normes no són per a tots com demostra l’experiència, però aquest accident també ens ha recordat aquell fatal accident  que va costar la vida al germà menor del rei en Juan Carlos de tan sols 14 anys. Com podem veure l’experiència dels avis no serveix per als nets. 

Un altre accident, aquest del mateix monarca, mentre estava caçant a Bostwana durant una de les pitjors setmanes que ha passat l’Estat des de l’inici de la crisi, ha obert una nova pista al circ de la monarquia, aquesta amb elefants i tot. Per fer-ho més difícil encara, l’actuació s’ha fet amb la prima de risc batent rècords per damunt dels 430, la borsa sota mínims, Argentina amenaçant amb nacionalitzar Repsol-YPF (ja ho ha fet),  cinc milions d’aturats, baixades de sous, retallades als serveis bàsics de sanitat, educació i serveis social i, per fer-ho més efectista i deixar-nos sense respiració: apel·lant a la necessitat de que els ciutadans s’estrenyen més la corretja. Amb aquest ambient de crisi econòmica i perill de trencament social, per les mesures de l’executiu, el cap de l’Estat se’n va a 7.700 km de Madrid, a Bostwana, a matar elefants, amb els diners de tots nosaltres ( i si és invitat per algú pitjor, doncs de segur que no és de franc per als contribuents). Això és responsabilitat i un “comportament exemplar”.

Per afegir dificultat a l’actuació i tindre’ns amb el cor en un puny, el ”rey de todos los españoles”, que afirmava amb rotunditat que tots hem d’arrimar el muscle especialment els càrrecs públics, és el president d’honor de l’organització ecologista WWF-Adena que, entre altres coses,  permet adoptar simbòlicament elefants per 39 euros, per tal d’ajudar una espècie en perill d’extinció. Contradiccions té la vida... i molta hipocresia. 

Simultàniament s’ha obert una petita pista en la qual actua Corinna zu Sayn-Wittgenstein, una princesa alemanya que, segons els cercles cortesans, manté una relació amb el rei en Juan Carlos des de fa mesos, el que ha provocat l’allunyament de la reina na Sofia. De nou la hipocresia i prepotència de qui se sap per damunt del be i del mal.

I amb totes aquestes pistes obertes se’n obri una de nova que pot atreure l’atenció, encara més, sobre el Circ Reial. El que era soci del gendre reial en Nóos, Diego Torres,  ha entregat al jutge varis correus que impliquen al rei amb els negocis delictius d’Urdangarín. Tot presumptament, faltaria més. En aquests correus electrònics, que el jutge ha afegit al cas Nóos, Urdangarín conta les gestions que el rei va fer amb el president de la Comunitat Valenciana, Francisco Camps, i altres, per a que les administracions públiques feren negocis amb les empreses del gendre. 

Aquesta pot ser la pista que més interès tinga per a la ciutadania (fins el moment, doncs no sabem qui acompanyava el rei en la cacera d’elefants, ni quins són els seus negocis, ni d’on procedeix el seu patrimoni) perquè la Constitució declara “irresponsable” al rei però no seria el primer Borbó que ha de fer les maletes, precisament, per irresponsable. 

Salut i República

El Principi de Hanlon

Diu el Principi de Hanlon: “Mai atribuïsques a la maldat el que pot ser explicat per l’estupidesa.“

Simiocracia (un vídeo d'Aleix Saló) 

Vigència dels valors republicans

L'allau d'abusos que estem patint, per part d'un govern infestat d'hereus franquistes, remarca l'actualitat dels valors republicans. Per això no podem deixar passar el dia 14 d'abril, el dia de la República que molts espanyols celebren, sense fer una crida per a proclamar la vigència dels valors republicans que, com està passant ara mateix, la dreta avara, insolidària i retrògrada va atropellar en 1936. 

República no és, només, canviar una institució anacrònica i obsoleta, com la monarquia, per una institució republicana moderna, filla de la democràcia, amb un Parlament representatiu d'un poble sobirà regit per una Constitució. La història ha fet que per als espanyols República signifique justícia, llibertat, solidaritat i dignitat. Justícia que permeta viure honestament, que perseguisca i castigue al deshonest, al corrupte i al lladre i protegisca als dèbils front als forts. Llibertat per poder expressar-se, reunir-se i exercir els drets polítics lliurement, sense por a represàlies o a perdre el treball. Solidaritat per evitar arbitrarietats capritxoses, abusos i l'explotació injusta dels homes per els homes, permetent que tots tinguen les mateixes oportunitats de partida. I dignitat per no xafar ni deixar-se xafar per ningú, per no reconèixer privilegis de bressol ni poders espuris. 

En un moment en el que la justícia maltracta al dèbil, atemoreix al descontent i permet que els delinqüents passegen lliurement pel carrer; quan l'executiu i les forces de l'ordre amenacen greument la llibertat i les bases de la democràcia; quan l'avarícia dels poderosos ha fet pols el consens que permetia la cohesió social, i quan la dignitat desapareix víctima de la precarietat o la inexistència d'un treball per poder alimentar la família, cal reivindicar, exigir i lluitar amb més força per recuperar aquests valors republicans que ens escamotegen, que ens estan furtant davant dels nassos, marejant-nos amb jocs de mans com els trilers enganyen als incauts. 

El que no van ser capaços d'eliminar tres anys de guerra despietada ni 40 anys de dictadura ha sigut neutralitzat i suprimit per una transició claudicant. La violència de l'oligarquia, amb el suport de l'exèrcit, l'església i els poders econòmics, van acabar amb la II República per recuperar els seus privilegis i per poder continuar amb l'explotació de la societat treballadora, però no van poder acabar amb les idees de progrés, llibertat, justícia i solidaritat ciutadana. La transició immodèlica i l'acomodament ens ha fet baixar la guàrdia i perdre eixes idees republicanes que ens mantenia vençuts, per la força de les armes, però victoriosos, amb la dignitat que dona compartir valors universals de justícia social. 

Si som capaços de recuperar aquests valors republicans estarem en el bon camí per frenar les envestides neoliberals que pretenen fer-nos retrocedir al segle XIX. La democràcia ens ho permet. Només cal utilitzar els canals adients per passar a l'acció i cridar amb força: PROU!!, abans de que siga massa tard. Salut i república companys.