25 de maig a Europa

Parlar de temes relacionats amb les eleccions i no perdre el control, arrossegat per les passions, resulta una cosa prou complicada, però, així i tot, nosaltres ens hem atrevit a intentar fer una explicació d’allò més raonada. 

Les primeres enquestes relacionades amb les intencions de vot de l’electorat a les eleccions al parlament europeu es poden valorar de moltes maneres. Aquesta, per descomptat, és una altra valoració. El mateix diumenge dia 25 a la nit ja sabrem els resultats i no faran falta més especulacions per a conèixer la realitat. 

En primer lloc, i en aquest cas pareix que totes les enquestes coincideixen, l’abstenció serà elevada. Aquesta principalment crec que està afavorint a les dues opcions fins avui majoritàries a l’estat espanyol. Ambdós partits, PP i PSOE, són els responsables de la situació social, econòmica, cultural, de desfeta...actual del país. Les raons de mercat, a les quals no s’han oposat i sí que han afavorit, han permés que el pensament neoliberal triomfe a nivell econòmic i carregue contra la classe treballadora. Aquesta, per altra banda, crec que no soluciona correctament la seua indignació mitjançant l’abstenció. Tot el sofriment que està provocant la crisi del pensament neoliberal no es deuria quedar en tan sols una abstenció. Hi ha alternatives que es pot fer més mal i són totalment honestes.

Pel que fa als votants crec que els dos grans partits són els més afavorits, si bé al voltant d’ells hi ha una diversitat força interessant. Les dues grans maquinaries arrastren encara a moltíssima gent que no tindrà en compte els casos de corrupció, les reformes laborals, de les pensions, la desfeta de l’educació... a l’hora de votar; en aquest món hi ha de tot. Personalment crec que si trenquem el bipartidisme ja s’haurà avançat molt de camí. Per altra banda, una gran alegria seria que les formacions polítiques d’esquerra peguen una pujada considerable. 

No obstant això, el problema que hi ha a Europa no se solucionarà amb les eleccions al parlament europeu. La derrota de les polítiques antisocials, contra la cultura, contra la sanitat, contra l’ explotació de la classe treballadora... serà una realitat quan la gent que es queda a casa vaja a votar, es manifeste, lluite per construir un món més just i més verd i plante cara a l’Europa del capital. La derrota d’aquestes polítiques repressives vindrà de la mà de tots i totes i no de les idees genials d’algun salva pàtries. I no cal equivocar-se la lluita és i serà molt llarga.

Ara bé, si aneu a votar no es tapeu els nas, que no fa falta, que com ja hem dit abans hi ha opcions molt honestes que defenen els nostres interessos, els de la classe treballadora.  Perquè a pesar del que diu la dreta d’aquest país  tots els  polítics no són iguals,   

Ací vos deixe un altre grapat de versos, gaudiu d’ells, espere que vos agraden i recordeu la solució a aquesta gran mentida depen de tots nosaltres. Salut companys i companyes.     

El Poeta Dissident

 

En el tràgic lament de la gent sense pa
I el puny enlaire del proletari,
Sospirs adolorits, clams de justícia.
Llibertat!

Miquel Duran de València

Eixa terra

Sóc terra, mar, aire i pluja, però també sóc humà.

Una consciència apareguda al llarg de milions d’anys.

Sóc humà i forme part d’aquesta terra

àrida, seca, menjada pel foc, una terra que renaix cada instant.

De vegades forme part del vent, de la flaire,

dels xicotets insectes i de les flors de mil colors

i en mescle entre els sentiments que brollen de tots vosaltres,

entre la gent que no ha perdut la seua identitat.

Sóc mar, aire i pluja, però també sóc humà

i forme part d’aquesta terra que renaix cada instant.

Sóc com vosaltres, em ric, plore, dorm, menge i .....

De vegades caic en un sense món abatut pel sofriment humà.

Camine per carrers solitaris i tristos atapeïts d’humans.

Veig la classe treballadora perduda entre gratacels

i agafada a la resignació dels sense llibertat.

Veig la repressió salvatge dels governats engominats.