Ha mort
Nicolasa Quintreman Kalpan, dona maputxe, dirigent i líder del territori maputxe
pehuentxe. Tot el Wallmapu (País Maputxe) esta de dol, se n’ha anat de viatge
aquesta dona maputxe i rebel.
Nicolasa, ha sigut al costat d’altres dones
maputxes, exemple de lluita contra un projecte que afectava directament al seu
territori i principalment al riu Biobío
on es volia construir una gran presa. A més a més, aquesta lluita s’ha
convertit en un enfrontament directe contra el sistema capitalista patriarcal
dels no maputxe i inclòs contra la visió masclista d’alguns maputxe. Aquesta xicoteta dona s’ha convertit en un
exemple a seguir tant per als maputxes com per als que creguem en la llibertat
dels pobles i en el respecte de la natura i de la cultura dels altres.
El poble maputxe és un altre poble que no té
pàtria, és un poble proscrit al qual se li nega la seua cultura i el seu
territori. El territori maputxe s’estenia per gran part dels actuals estats
nacionals de Xile i Argentina.
De totes les nacions originaries d’Amèrica,
va ser el poble que més temps va resistir a la conquesta espanyola, va combatre
al llarg de tres segles l’invasor, primer espanyol, xilè després. Aquesta
llarga resistència va ser possible gràcies a la sòlida unitat de la “Gent de la
Terra” que tenia una estructura social homogènia: no hi havia ni hi ha entre
ells classes dominats i dominades i tenien un model de producció en el qual
predominava el col·lectivisme. En aquesta resistència també va influir el seu
caràcter guerrer que van haver de desenvolupar per fer front al domini dels
inques.
Ja en dates més recents, i ens referim al
programa d’Unitat Popular de 1970, es va fixar com objectiu estratègic respecte
de la qüestió maputxe:
"Defensa de la integridad
y ampliación y asegurar la dirección democrática de las comunidades indígenas,
amenazadas por la usurpación, y que al pueblo mapuche y demás indígenas se les
asegure tierras suficientes y asistencia técnica y crediticia apropiadas".
En el govern de Salvador Allende va
representar per al poble maputxe la primera oportunitat real per a solucionar la difícil situació de
marginació política, social i territorial des de la pèrdua de la seua independència. Es van restituir
70.000 hectàrees de terres ancestrals que havien sigut robades pel terratinents,
es van crear cooperatives, es van incorporar a la reforma agrària un número
nombrós de famílies, es van concedir beques per als estudiants maputxe, es van
fer centres d’alfabetització bilingües, centres de primers auxilis basats en la
medecina tradicional i la medecina maputxe i es va crear L’ Institut de
Desenvolupament Indígena. Tot açò es va acabar en 1979 mitjançant el Decret
2.568 de la dictadura militar de Pinochet que va acabar amb tota la
institucionalitat creada anteriorment, va tornar les terres al terratinents i
va començar la subdivisió de les comunitats.
Ara els maputxes continuen
sent empresonats, assassinats, se’ls aplica la Llei Antiterrorista, se’ls
persegueix com si foren feristeles. Inclòs en el govern de Michelle Bachelet
han continuat patint les mateixes humiliacions, la criminalització i se’ls ha considerat
terroristes.
De fet
un cable filtrat per Wikileaks indicava que el govern de Michelle
Bachelet va fer gestions amb els EUA per a demanar ajuda en 2008 i 2009 per a
enfrontar-se als comuners maputxe, entre altres coses perquè tenien
vinculacions amb les FARC i ETA. Vinculació que fins ara no s’ha pogut
demostrar mai. D’aquesta manera un govern progressista feia seua la posició de
la dreta respecte al conflicte maputxe i no prenia posició respecte al
problemes principals com són les relacions interètniques molt inequitatives, la
restricció de terra i dels drets no reconeguts ni tan sols en el marc
legislatiu. Al mateix temps Bachelet parlava de reconèixer als pobles indígenes
i reconèixer els seus drets.
Per aquells mateixos anys el líder de l’oposició
de dretes, Sebastián Piñera, afirmava que l’Araucanía estava en flames, i
acusava als maputxes de violents de la mateixa manera com feien tots els
mitjans de comunicació de la dreta.
En gener del 2013 el president de Xile,
Sebastián Piñera, va advertit que el seu govern no estava disposat a reconèixer
l’autodeterminació del poble maputxe, com havia exigit l’organització indígena
“Consejo de Todas las Tierras”, argumentant que no pot posar en perill la
unitat del país, també defenia la Llei Antiterrorista. Aquest consell format
per uns 300 dirigents maputxes i reunit en Araucanía va reclamar que l’estat xilè
demanara perdó i reparara els abusos comesos contra ells. Davant d’aquesta
situació van vindre noves promeses que no han fet més que agreujar la situació.
Hem de clarificar que la Llei Antiterrorista
va ser aprovada en la dictadura militar, moment molt negre per al poble
maputxe, y reformada durant la democràcia en tres ocasions. És una llei que
dona poders especials a les forces policials i agreujava la qualificació penal
dels delictes considerats com actes terroristes.
Ara a Xile hi haurà un altre govern
progressista i tornarà a estar encapçalat per Michelle Bachelet. Per octubre de
2013 Bachelet parlava de no aplicar la Llei Antiterrorista a la causa del
moviment Maputxe, prompte veurem si han sigut promeses per a aconseguir el
poder o les tornarà realitat i es començarà en el pròxim govern a solucionar el
conflicte territorial.
En aquestes poques línies no es pot exposar
tot el patiment i la grandària d’un poble com el maputxe, vos convide a que
indagueu pel vostre compte.
Acabem l’any com el vam començar defensant la gent oprimida i
creient que un altre món és possible i inevitable.
Aquest versos estan dedicats a la gent que
somia en un altre món més just i que respecta la diversitat cultural. També
està clar que van dedicats Nicolasa que ha entrat en un somni que no s’acabarà
mai i al poble maputxe. Salut companys i companyes.
Necessite
recordar
M’he despertat per un somni
que no arribe a recordar.
Visc en un món sense somnis
ni històries que contar.
Necessite recordar
els meus somnis oblidats
entre llençols molt gelats.
Necessite al meu costat
el calor dolç del teu cos
que m’ajuda a recordar.
M’he despertat sense un somni
que m’han pispat per Nadal
els assaltadors de somnis
que viuen en cases grans
pel centre de la ciutat.
Necessite rescatar
somnis perduts pels ravals
i arrossegats pel vent fort
que rebufa de mestral.
Necessite recordar.
Fa un fred molt aterridor
i els ocells no alcen el vol.
Tots els somnis s’ofeguen
entre xiuletades fredes
dels llestos espavilats
que s’esmicolen les mans
amb palmes ensordidores
i buides com els discursos
que escoltem tots els Nadals.
Em fas falta al meu costat.
Somie amb un altre món
del que no vull despertar.
T’estime en el mateix món
del que no vull despertar.
Vull continuar vivint
aquest meravellós somni
que de felicitat m’ompli
i del qual tu formes part.
Vull somiar sempre amb tu
ara i al llarg del son etern.
Espere que construïm
un gran somni col·lectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada