dilluns, 15 d’octubre del 2012

Com algú pot ser “nacionalista” i “d’esquerres”?






Aquesta és una pregunta que m'he fet molt sovint, per la qual coda crec que és interessant el que diu aquest article, publicat el 15 d’octubre de 2012 per Alberto Sicilia al seu blog Principia Marsupia, si més no, per meditar-ho.






Mai he pogut comprendre als que es defineixen d’esquerres” i “ nacionalistes”. Abans d’explicar les meues raons, permeteu-me dues notes importants :

1) Els que s’oposen a la independència de Catalunya o Euskadi són tan nacionalistes com els que la reclamen. A Espanya se sol reservar el terme “nacionalistes” per referir-se als nacionalismes independentistes però la “unitat d’Espanya” és un altre nacionalisme igual. En els següents paràgrafs, utilitze el terme “nacionalisme” per a referir-me a qualsevol tipus d’expressió d’orgull patri, ja siga espanyol, basc, català, gallec, nord-americà, rus o alemany.

2) Supose que molts de vosaltres no estareu d’acord amb els meus arguments. M’agradaria escoltar els vostres. Si són millors, acceptaré el meu error i canviaré d’opinió.

La meua convicció sobre la incompatibilitat entre el nacionalisme i l’esquerra es basa en la següent observació empírica:
Quin és l’element que més condiciona les oportunitats en la vida d’un ésser humà? La seua nacionalitat.

Si naixes suís, tens prou probabilitats de gaudir d’aigua potable, una bona educació i permís per a viatjar al país que t’abellisca. Si naixes etíop, oblida’t.

Vivim en un món que classifica a cada ésser humà en una categoria que l’afectat no tria, que és arbitrària (perquè les fronteres són construccions imaginàries) i que determina, en gran manera, les oportunitats de la seua vida.

Hi ha alguna cosa més contrària a les idees de l’esquerra? Com algú d’esquerres pot sentir-se orgullós de que existisquen aquestes barreres?

Podríeu dir-me que alguns dels arguments anteriors també poden aplicar-se a la família en què naixes. Ningú tria a la seua família i la família és un factor determinant en les oportunitats que tindrà qualsevol persona. No obstant això: 1) Cap nació pot oferir el suport humà i emocional que uns pares poden donar als seus fills i 2) Precisament l’esquerra defèn que les oportunitats d’una persona no haurien d’estar limitades pel nivell econòmic de la família en què naix.

Si la redistribució de la riquesa és un objectiu dels que som d’esquerra, l’existència de fronteres nacionals no resulta una limitació evident? 

Com algú d’esquerres pot ondejar una bandera sense sentir vergonya?


Qualsevol nacionalisme implica necessàriament insolidaritat. Primer nosaltres, i si ens sobra, ja donarem quelcom als altres. “Els espanyols, primer”, “els catalans, primer”, “els nord-americans, primer”. Vos imagineu a algú d’esquerres dient “els fills de tal família, primer”?

El nacionalisme és un dels motius pels quals la pobresa està tan concentrada en alguns llocs del món. Per què la majoria dels etíops són pobres? Perquè són tots uns ximples? Perquè són tots uns ganduls? O perquè van nàixer a Etiòpia?

El nacionalisme estableix que les nostres obligacions amb altres sers humans són molt diferents depenent del lloc on els altres hagen nascut.

Com els arguments econòmics són de difícil justificació moral, els nacionalistes solen amagar-se darrere del romanç de la “excepcionalitat cultural”.

Jo tinc passaport espanyol, però em sent més prop de Galileu Galilei que de Torquemada, m’emociona més la música de Dylan que la de Sara Montiel, em ric més amb Desproges que amb Els Morancos i m’agrada més el rugbi que els bous. Em fascinen Goya, Quevedo i Ramón i Cajal, però no precisament perquè nasqueren en un territori que algú va decidir anomenar Espanya. Com a físic teòric, treballe en una disciplina que ha tingut premis Nobel jueus i àrabs, britànics i alemanys, soviètics i nord-americans. Quina és l’excepcionalitat espanyola de la que he de sentir-me tan orgullós? I la catalana? La paella? El pa amb tomàquet?

Els idiomes també solen ser una justificació habitual dels nacionalistes. Permeteu-me una altra observació empírica: si molta de la gent amb qui compartisc més idees no parla castellà i amb molts dels què parlen castellà, no compartisc quasi res, per què donar-li tanta importància a la meua llengua materna? Jo el que vull és ser capaç de comunicar-me amb les persones que tenen idees interessants.
Potser el més absurd de tot és observar com els nacionalismes manipulen la Història per a justificar les seues idees. Dic absurd perquè, encara que respectaren la Història, no entenc com podrien recolzar en ella les seues raons. Prenguem com exemple el nacionalisme espanyol. Els que defenen la unitat pàtria solen repetir que “Espanya és una de les nacions més antigues d’Europa”. Suposem per al nostre argument que Espanya és, en efecte, la nació més antiga d’Europa.

1) Des de quan l’antiguitat de quelcom justifica la seua legitimitat? Des de quan el fet que alguna cosa haja existit en el passat és raó suficient perquè haja de continuar existint en el futur?

2) L’elecció d’una data d’origen és purament arbitrària. L’any 1000, la major part del que avui és Espanya formava part d’un califat islàmic. Si utilitzes la Història per a justificar la “nació espanyola”, no pots queixar-te de que Al Qaeda lluite per restaurar Al Andalus. Ells han triat una data tan legítima (i arbitrària) com la teua. Si de veritat volem respectar la Història, si tant ens importa la terra dels nostres avantpassats, hauríem de mudar-nos tots a la Vall del Rift. D'aquell racó d’África eixim tots els humans. M’escolta Sr. Mayor Oreja? La pròxima vegada que li pregunten pel seu origen, vull escoltar-li dir: “jo, abans que res, sóc un immigrant africà”.

Si algun de vosaltres és nacionalista espanyol o nacionalista català, vos pregue que em respongueu a aquesta pregunta: en què es diferencia un madrileny d’un barceloní? i d’un parisenc? Ho dic seriosament. Si no trobem una resposta concreta i raonable a aquesta pregunta, quin sentit tenen els nacionalismes?
Nota important per a respondre: no val assenyalar les diferències entre una certa persona de Madrid i tal persona de Barcelona. Els nacionalistes no parlen d’individus. Sempre es refereixen al genèric: “nosaltres, els espanyols”, “nosaltres, els catalans”, “nosaltres, els francesos”.

És evident que alguns nacionalismes han intentat xafar a altres. Pregunteu als que parlaven català o èuscar durant la dictadura franquista. Però llavors, la solució òptima seria lluitar contra totes les banderes en compte d’alimentar més nacionalismes.

Permeteu-me acabar amb una anècdota que em fa ser optimista. Quan alguna vegada he llegit als clàssics grecs, sempre m’he preguntat: com pot ser que aquests genis de les matemàtiques, el teatre i la política, no s'adonaren de l’aberració moral que suposava l’esclavitud? Estic convençut que dins d’uns segles, els éssers humans miraran cap al nostre temps i diran, com pot ser que aquests tipus que van descobrir la mecànica quàntica no s'adonaren de l’aberració moral que suposaven les banderes i nacions?

PD.- Com deia al principi, aquests són els arguments que més em convencen. M’agradaria escoltar els vostres. Si són millors, acceptaré el meu error i canviaré d’opinió.

6 comentaris:

  1. Utilitzes la paradoxa de Protàgores, dispares a l'ideal (un món en el que no hi hagueren fronteres) però el negues amb la realitat (els paisos introdueixen diferències), i això no és legítim. És clar que en el món del comunisme ideal no caldrien les fronteres, però aquest món no ha existit mai, i al que tenim n'hi ha banderes intolerants, dominants, opressores i banderes obertes, sotmeses, ocupades. No se per què un nacionalista espanyol ha de tenir els mateixos drets que jo més el de sentir-se identificat amb el seu país.
    D'acord que tots som nacionalistes, i el sentiment nacional no és roin, de fet és un element que arrela la ciutadania i crea vincles de solidaritat que poden anar fent-se més grans.
    Sí, jo em sent nacionalista del meu país (del País Valencià, d'un país català hipotètic) i sé que un nou país no solucionarà els problemes socials i econòmics, no és una utopia perfecta, per això també em sent d'esquerres, i la meua manera de ser d'esquerres no concep com es pot mantenir un país sotmés per llei o força, perquè crec que el dret a la sobirania nacional és un dret fonamental.
    Deixem-nos d'intentar canviar a les persones per decret o ideologia (va ser un dels càlculs erronis de Marx i Lenin, van creure que podien extirpar el sentiment nacional i el religiós, i ves per on han eixit els tirs) i respectem els sentiments del poble.

    ResponElimina
  2. Una característica de l'esquerra crec que és, precisament, fer front a la realitat amb els ideals que poden parèixer utòpics, doncs el que vol és canviar aquesta realitat que oprimeix a les classes populars.
    La realitat evident del triomf del nacionalisme, aprofitant el “sentiment” de pertinença a un territori, una cultura, etc., sobre la identificació de grup o classe social no és “natural” ni accidental. Ha sigut treballada per aquells que saben que la seua supervivència com a classe dominant depèn, no de la unitat nacional, sinó de la unitat de classe, de la seua classe dominant.
    No vol dir això que ningú haja de renunciar a la seua llengua, cultura o història, a cap nivell (individual, de poble o de nació) ni justifica que cap nació domine a cap altra però crec que és legítim qüestionar-se les realitats que ens presenten com “naturals i immutables” com, per exemple, que hi ha rics i pobres, poderosos que manen i gent insignificant que obeeix, i que és molt important el sentiment de pertinença a un poble (el nacionalisme que enfronta a les classes populars de diferents nacions) i és extremadament negatiu el sentiment de pertinença a una classe social perquè debilitaria el poder dominant.
    Identificar el sentiment de pertànyer a una terra i una cultura amb nacionalisme és com identificar la necessitat humana de transcendència més enllà de la mort amb l'església. Els dos sentiments han sigut manipulats amb èxit per fabricar l'estructura social injusta i fora de tota raó que patim. I en aquesta estructura les banderes juguen un paper fonamental, doncs són un bon abric per a les classes dominants i una bona “muleta” per a torejar les classes populars.

    ResponElimina
  3. Enhorabona pel teu blog, sempre et llegeixo en silenci. Volia preguntar una cosa:

    Puig apel·la a la legalitat dels Mossos en cas de conflicte amb Espanya

    De les associacions de militars no em sorprendria ...

    Però ... De la pròpia Generalitat? Estem en una guerra? Si us plau que algú m'expliqui aquesta declaració.

    http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/puig-apella-mossos-cas-conflicte-amb-espanya-2228719

    una abraçada,
    Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per seguir el blog, Roser.
      A la pregunta que fas, de que si estem en guerra, jo diria que sí, però no entre Espanya i Catalunya, sinó entre les classes dominants i les classes populars. L'onejar de banderes respon a la necessitat d'apartar de la primera línia informativa les greus agressions a l'estat de benestar i a la ciutadania en general. Els pobles tenen dret, en democràcia, a decidir el seu futur, és clar. I si la legalitat constitucional actual no ho permet haurà d'habilitar-se una via que possibilite l'expressió lliure de la voluntat dels ciutadans. Però no pot fer-se per la força, doncs el nacionalisme que controla la força bruta és el castellà.
      Les declaracions de Puig són, al meu parèixer, un episodi més d'aquesta operació de despiste. El que estem demanant els ciutadans als carrer és, precisament, que predomine la “legalitat democràtica”, com demana Puig, però cal recordar-li al conseller d'interior que els mossos han d'estar, abans que res, al servei dels ciutadans, cosa que no passa, com demostren les brutals actuacions policials. Caldria, doncs, preguntar-li a Puig què entén per país i al servei de qui pensa que han d'estar les institucions, perquè, en la pràctica, el país són els poderosos i les institucions estan al seu servei, mentre els ciutadans catalans pateixen retallades i abusos i, si protesten, els mossos els apallissen. Legalitat democràtica?

      Elimina
  4. Benvolgut John, no sé si estarà d'acord amb mi, que els polítics ens distreuen amb un nacionalisme que no té sentit en la societat d'avui. El Sr. Artur Mes ha aconseguit ser un heroi de l'esquerra catalana. El govern de CiU està preparant governar catalunya per mil anys amb la seva hipocresia. La qüestió de la independència catalana s'ha convertit en la principal preocupació per a la nostra societat. Hem oblidat l'atur, la corrupció política (que esquitxa el govern de CiU), judicial i financera, la sanitat, l'educació i el segrest de la democràcia. I em dol molt que l'esquerra catalana vagi com a "desertors" amb les vostres idees inventada per la dreta més cap a la dreta. M'atreveixo a dir que l'independentisme i el nacionalisme català, d'ara, que abandera CiU, representa "el franquisme del PP"; i la involució de catalunya.

    Salutacions,
    Abelard nieto.

    ResponElimina
  5. Hola Abelard, no estic d'acord en l'última part del teu comentari. Una característica del nacionalisme és la seua transversalitat, és a dir, no hi ha un nacionalisme d'esquerres i un de dretes. Per això es va inventar, per contraposar-lo i emmascarar la lluita de classes.
    La dreta catalana no és la dreta rància, amb olor a encens i retrògrada hereva del franquisme que, malauradament, ens governa ara, és més oberta i, per dir-ho així, europea però té molt clar que ha de defensar, abans que res, els seus interessos de classe dominant. L'esquerra catalana no és monolítica, però una part important està caient en el parany de prioritzar la nació a la classe, el que està provocant el reforçament de la política antisocial de CiU.
    Caldrà no perdre de vista el que farà el PNV al País Basc. Estic segur que prevaldran els interessos de classe abans que els nacionals i que el PNV pactarà amb el PSOE abans que amb BILDU. I després de les eleccions catalanes CiU ho farà, si no trau majoria absoluta, abans amb el PSOE que amb Esquerra Republicana. Al temps.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...