Comunicat de les Meses Ciutadanesde Convergència i Acció

L’eixida neoliberal a la crisi financera i de l’euro només busca salvar als bancs, però no restaurar els drets socials i laborals arrancats a les classes populars.

Quan al febrer de 2011 van sorgir les Meses de Convergència, amb una crida antineoliberal a la unitat d’acció i la conjunció ciutadana enfront de la crisi sistèmica que deixava abandonades a la seua sort a les persones, vam ser un crit que va ressonar en l'auditori Marcelino Camacho ple de gom a gom. Des de la seua tribuna, homes i dones de tot l’estat espanyol, de totes les sensibilitats, moviments, partits de tot l’espectre progressista i sindicats, a títol individual, vam denunciar el que ocorreria si no uníem les nostres veus i la nostra acció enfront de les propostes neoliberals.

A pesar de dues vagues generals i el sorgiment d’aquest gran moviment de regeneració democràtica que és el 15M, a pesar que la ciutadania ha omplit els carrers en nombroses ocasions, els retalls -aguditzats des de l’arribada del PP, de la DRETA, al poder- continuen. La salut i l’educació són l’última ofensiva del capital, dels mercats, del govern. Però no seran els últims. Prompte les prestacions per desocupació i les pensions poden patir nous embats.

Aquests dies, en la recent cimera de la Unió Europea, s’ha transmès la sensació que el Regne d’Espanya havia eixit enfortit per les polítiques a implementar en els rescats bancaris directes, així com per la possibilitat dels estats de demanar finançament directe al Banc Central Europeu. Però des de les Meses Ciutadanes de Convergència i Acció es denuncia que totes aquestes mesures afavoreixen únicament i exclusivament als bancs, al sistema financer i no a les persones i els seus drets. Les autoritats de la Unió, totes elles, han anat a salvar la moneda i la banca. En aquesta cimera no s’ha parlat de restituir drets socials, de millorar l’estat del benestar, no. La mateixa Angela Merkel ha advertit de que tot acord i/o compromís té la seua lletra petita. Quina és la lletra petita d’aquest rescat purament bancari?

Rajoy continua parlant de “reformes”. Molt ens temem que l’estiu serà utilitzat per a aprofundir en els retalls. Per tant, tampoc entenem l’alegria del partit socioliberal PSOE, ni de bon tros l’afirmació d’un canvi de tendència a Europa.

Ens preocupa, i molt, el dit Pacte d’Estabilitat, que, aprovat per tot l’arc parlamentari excepte l’Esquerra Plural, consagra la tirania alemanya i del Banc Central Europeu per a imposar encara més polítiques de “austeritat” i carregar sobre la ciutadania la factura de la crisi i el deute privat, facultant a més a la UE a intervindre i fiscalitzar a un Estat en teoria independent.

Exigim la denúncia per part de l’Estat Espanyol del Pacte d’Estabilitat i Governança Europea. És indigne i acaba amb la nostra sobirania.

Insistim, la convergència en les lluites i mobilitzacions és l’únic camí. Saludem els intents de buscar aquesta convergència per part de persones i iniciatives diverses, que plantegen ara passos i referents cap a ella, de la mateixa manera que nosaltres ho vam fer fa més d’un any ja, en el que no hem deixat de treballar, connectant amb el 15M i amb els sindicats. És, per tant, necessari continuar confluint.

En aquests moments tan greus que estem vivint, les Meses reflexionem i proposem a la societat:

1. Nacionalització de la banca. Els bancs rescatats ja amb més de dos bilions d’euros de fons públics europeus i en particular els bancs espanyols rescatats, són els nostres. Els diners dels rescats és públic. Exigim doncs la nacionalització de la banca ja, perquè el seu capital és el nostre. Nacionalitzacions, no com la de Bankia, sinó reals i amb control cívic, i actuacions financeres ètiques. Que el crèdit torne a fluir a pymes i famílies.

2. Prohibició dels desnonaments a famílies en desocupació o bé en risc d’exclusió. Constitució d’un Parc de vivenda pública de lloguer social, amb les vivendes palanquejades per la banca.

3. Derogació de les contrareformes laboral i financera. Derogació dels autoritaris decrets lleis que retallen la salut, l’educació i els copagaments injusts i criminals.

4. No a les pujades de l’IVA, especialment sobre productes bàsics i de primera necessitat. Reforma fiscal progressiva i justa, amb l’eliminació de les SICAV i la prohibició d’operar en Paradisos Fiscals. Persecució del frau fiscal de grans empreses i bancs.

5. Recuperació de la sobirania popular i de la sobirania estatal. Procés constituent, perquè la Constitució del 78 ha quedat fora de lloc, després de la modificació exprés que consagra el dèficit per damunt de les persones i després de la vulneració dels drets sanitaris, educatius, laborals, llibertat sindical i de vivenda.

6. Dret al treball. Cal combatre la desocupació amb mesures com ara la reducció de la jornada de treball, i, en última instància, garantir una renda a les i els aturats, que els allibere de l’exclusió social i els permeta afrontar la vida amb dignitat.

Davant d’aquesta situació, només les mobilitzacions convergents entre moviments cívics i socials, els sindicats i les assemblees populars i de barri, podran tòrcer aquest rumb. Les marxes i la vaga minera del carbó assenyalen el camí. Per això, tot el que puga el dia 11 de juliol ha d’estar a Madrid, amb els miners. Aquest és el camí, junt amb una àmplia convergència política i polític-social de tota la ciutadania que s’oposa al neoliberalisme.

Promotora Estatal de les Meses de Convergència i Acció