És evident que si analitzem la realitat que ens envolta t’adones que alguna cosa o totes estan fallant en la nostra democràcia i per extensió al nostre planeta Terra.
El poder econòmic, que no ha sigut elegit en cap lloc, ha segrestat
al poder polític i utilitza un llenguatge totalitari i arrogant, això sí
adornat amb paraules grandiloqüents i buides de significat que es tradueix
en una realitat social de menyspreu per tot allò que signifique justícia
social.
Gràcies a la imposició d’una política neoliberal al nostre país el poder adquisitiu del poble es dilueix com un terròs de sucre en llet bullent. Una prova evident és l’increment de treballadors pobres que ja són dos milions en el nostre país i d’un exercit cada vegada més gran de gent que no té res. Aquesta situació d’ humiliació econòmica dels grans s’ha traduït en un increment seriós de desnutrició entre els nostres xiquets i xiquetes. Per si fóra poc al voltant d’un 22% de la població activa està aturada i la resta que treballa cada vegada treballa en unes condicions laborals més miserables. Estem tocant el fons a pesar dels cants de victòria de tots aquells que aplaudeixen la política austericida neoliberal.
Per altra banda en el cas Grec ens han deixat clar que no
hi ha espai per a la dissidència. Que primer són els diners i després els diners. Que es la
porta fluixa el patiment de la gent.
Però el més curiós de tot és que el sistema no té prou amb el saqueig de la classe treballadora i del poble en general. Les seues fortunes creixen a la mateixa velocitat amb la qual s’incrementa la destrucció del planeta Terra. El canvi climàtic és una realitat empírica, ja no és producte d' una construcció de la mentalitat d’uns pobres romàntics, està lligat al saqueig capitalista de la Terra. Senyors amos del món que aneu a fer amb tots els vostres diners quan no puguem viure al nostre planeta? M'imagine que si algú de vosaltres llig aquestes línies us vindrà a la ment la imatge d’un pobre desgraciat fonent-se d’avant d’un ordinador mentre les escriu i considerareu la pregunta fora de lloc.
Cadascú pot pensar allò que vulga, però és responsable dels seus actes i avui el sistema capitalista, victoriós, global i únic és responsable del genocidi del planeta Terra.
Companys i companyes, dissidents, desobedients, rebels, revolucionaris,
que passeu unes bones vacances, ens veiem al mes de setembre. Mentre en quede
un de nosaltres hi haurà esperança. Ací tingueu més versos. Salut.
Visc en un país
Aires de
repressió m’asfixien
entre batecs de
llibertat imparables.
Visc en un país
on els xiquets i xiquetes
passen fam i van
a l’escola.
On la classe
treballadora
cada vegada és
més pobra.
Visc en un país
on el poble
camina rodejat de
boira i misèria,
mentre una
minoria nada
entre el saqueig i
l’abundància.
Vull viure sense tanta merda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada