La gent que
treballem per un salari fins ara encara podem gaudir de les vacances. És un
moment de relax, de desconnexió total, de fer amb el teu temps allò que el dóna
la gana. Podem mirar al cel per la nit i veure l’espectacle de les estrelles,
podem deixar-nos portar per la calor i les tempestes. Si són en agost podem
aprofitar la lluna nova per a plantar espinacs, bledes, pastanagues... Altres
dediquem part del nostre temps en escriure versos, conviure amb els sers
estimats, no fer res, descansar, llegir, fotografiar insectes, és a dir tot
allò que ens dóna qualitat de vida. És un moment per a desconnectar d’eixe món
tan brutal que ens esclafa, però no per això hem d’abaixar la guàrdia.
Per alguns és un
moment de viatjar, per altres de sobreviure en aquesta estafa de crisi que ens
ha tocat viure. Però recordeu un altre món és possible i per arribar a ell cal
que canviem l’ordre establert, les relacions socials i productives que dia a
dia ens volen relegar a simples esclaus d’un sistema que destrueix la Terra i
nega la dignitat a milions de persones.
Aquestes
vacances he vist el riu Túria en la comarca dels Serrans i el Canyoles de la
Costera, la serra de Gúdar i Javalambre i he viatjat per molts pobles. En tots
he trobat un punt d’unió les ganes de viure d’una societat fastiguejada per la
no-política, per la corrupció i per les conseqüències d’una política neoliberal
classista que ens nega el dret a la
cultura, la sanitat, la dignitat...
Cal carregar les
piles en aquest mes, setembre tornarà a ser molt dur, tornarà la dura realitat,
se n’aniran les oronetes i ens despertaran amb altres salvatjades. Però que
quede constància que aquesta situació més prompte que tard a de canviar, si no
per nosaltres pels nostres fills o néts.
Hem arribat a un
punt que no es pot respirar, ni viure, almenys amb dignitat. La gent que ens té
baix la bota està traient la part més fosca, el seu tarannà feixista, el
menyspreu de la democràcia, dels drets humans, de la classe treballadora, de la
cultura, del medi ambient... Però no podem perdre l’esperança, ni el somriure,
ni les ganes d’estimar. Aquests versos van dedicats a persones individuals que
lluiten per construir una nova societat més justa amb diversitat cultural i
igualtat econòmica. Salut i llibertat companyes i companys.
La Terra lliura el perfum
El
núvols d’estiu s’enlairen
buscant
les estrelles roges
i el
ventijol els ajuda
en
aquest extens viatge.
La
llum i el tro els acompanyen
custodiats
per xiprers
esvelts
de fines i llargues
branques
amb garlandes verdes.
Els
enamorats els miren
absorts
des de les omedes.
Farts
d’energia la solten
en
forma de raigs, aigua,
vent i
grans calamarsades.
En les
primers aigües
la
Terra lliura el perfum
atrapat
entre la sorra
i
nosaltres els amants
ens
deixem portar molt lluny
per la
flaire. Les formigues
i els
pardalets s’amaguen.
Els xiprers esvelts branquegen
arrossegats per la calma
i resplendeixen amb força.
La vida ara reviscola
acompanyada de música
que s’allarga per les valls.
L’amor es desencadena
en forma de remolí
i penetra per les portes
avergonyides o mortes.
Les sensuals siluetes
de les muntanyes recorden
les corbes de les amades
i la rojor de la posta
revela la passió
que s’amaga dins del cos
de tots els enamorats
després d’una gran tempesta.
El núvols desapareixen
i torna la xafogor.
A l’estiu a més de la calor
es respira molt d’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada