Ja han passat les eleccions municipals i autonòmiques i
l’alegria corre per les venes, la dreta ha perdut al País Valencià. Ara és temps
de treballar i continuar lluitant.
La realitat social en la qual vivim no està per a moltes
festes. La desigualtat i l’exclusió social ha adquirit nivells insuportables i
la tan cacarejada recuperació econòmica ve acompanyada de cinc milions
d’aturats, molts dels quals corren el risc de no trobar feina mai encara que
eixim d’aquesta desfeta.
Segons dates de l’EPA en el primer trimestre de 2015 a
l’estat espanyol 771.000 famílies, és adir 1.600.000 persones, no coneixen cap
ingrés. Per si fóra poc de tota Europa som el país on la bretxa entre rics i
pobres és més gran.
Una de les conseqüències més immediates de la reforma
laboral, de les polítiques neoliberals i de l’austericidi ha sigut l’increment
de la pobresa laboral, 4,4 milions de persones que tenen un lloc de treball
viuen baix el llindar de la pobresa.
Aquestes barbaritats corren el risc de convertir-se en
cròniques. Estem en un moment històric en el qual el capitalisme com avui el
coneguem té els dies contats, l’hidra capitalista està mutant i davant
d’aquesta catarsi el poble, els ciutadans, la classe treballadora ha de prendre una decisió:
- o permetre que la cultura neoliberal continue dominant
les nostres vides, que seran cada vegada més precàries en l’ambit laboral, en
sanitat, en cultura, en dignitat...
- o organitzar-se i lluitar per a derrotar aquests
postulats neoliberals i transformar aquesta societat.
Com és natural jo sóc partidari de la segona, no obstant
això també sóc conscient que per a què siga possible fa falta una força
transformadora capaç d’aglutinar tota la cultura d’esquerra.
La dreta, el poder econòmic, van a posar una feroç
resistència. Totes les mans transformadores seran necessàries per a què
invertim aquest moment de penúria social i ecològica. Per dir-ho d’una altra
manera no hi ha prou amb els resultats del 24 M, cal guanyar el parlament
estatal per acabar amb les polítiques que estan excloent a moltíssima gent. En
les nostres mans està.
Aquests versos són per a la gent que està patint. Salut
companyes i companys,
La libertad es como la mañana.
Hay quienes esperan dormidos a que llegue,
pero hay quienes desvelan
y caminan la noche para alcanzarla
Subcomandante Marcos
Davant de les urpes del capitalisme
sóc un home lliure.
Davant de tanta barbaritat
torne a la raó, a l’estima, a la humilitat.
Vosaltres mai podreu privatitzar
la ment que busca un horitzó nou,
la mirada crítica,
el somriure d’un enamorat i una enamorada,
la tranquil·litat després d’una tempesta
o els somnis que neixen en lluna plena.
Tampoc mai podreu superar
els colors d’una cadernera,
ni el cant d’un rossinyol.
Davant de les urpes del capitalisme
sóc un home lliure.
Davant de tanta repressió contra els ningú
mai podreu llevar-me la paraula.
Davant de tanta misèria
mai podreu acabar amb la revolta.
