Companyes, companys, el Poeta
Dissident ja no hi és entre nosaltres, no tornarà mai més. Després d’uns mesos
de parèntesi i de reflexió abandone el pseudònim, renaix amb força i donant la
cara. Crec, i és una opinió, que és una altra manera de dir les coses. No
obstant això, assumeix tot el que he dit abans en Escriure per no callar.
A
més a més, per a treballar ja no hi sóc sota el domini de Windows, he abandonat
aquest sistema i ja forme part d’Ubuntu.
El terme Ubuntu està relacionat amb
una regla ètica sud-africana que prové
de les llengües zulu i xhosa i que diu entre altres coses «Jo sóc el que sóc en
funció del que tots som». Des d’aquesta
ètica es contempla a la humanitat com un tot i està en l’extrem oposat de la
filosofia de l’individualisme.
Des del punt de vista informàtic açò
s’ha traduït en l’aparició d’un sistema operatiu ideal per a ordinadors que
conté totes les aplicacions que podeu necessitar, lliures perquè les podeu
modificar i de franc.
Personalment crec que és el futur, entre
altres coses perquè naix de l’esforç individual de milions de persones i es
tradueix en un sistema operatiu global on no es dilueix ni la identitat ni la
cultura de cada poble. Ans al contrari renaix en un ens col·lectiu vibrant de
moltíssima força.
A pesar d’aquestes expressions tan
solidàries que flueixen en la humanitat, malauradament el món està pràcticament on mel vaig deixar i
si fem nostre el plantejament del filòsof i escriptor català Jordi Pigem «El
Titànic s’està afonant, i la gent es posa a cassar Pokemon en coberta» haurem d’admetre que ha entrat una poqueta
més d’aigua.
Bé, ironies a banda, ens podem
preguntar com hem aplegat a aquesta situació que comença a escapar-se de les mans. Jo personalment el
problema principal el veig lligat directament amb el sistema econòmic en el
qual vivim (el capitalista) que és capaç de donar-li vida a un producte
inert (els diners) que destrossa la vida
de la Mare Terra. Per si fóra poc, al voltant d’eixe Déu destructor apareixen
bèsties que menyspreen a l’altre, El feixisme comença a manifestar-se en les
polítiques d’emigració, de cultura... I a més a més, es manté un model econòmic
nascut a partir de la segona meitat del segle XX basat en el creixement
macroeconòmic, la cultura del consum i les energies fòssils. Des d’aquesta
perspectiva l’escalfament climàtic no
s’aturarà i amb ell aniran incrementant-se els efectes devastadors que ja hi
són visibles. Si no hi ha justícia
ecològica i social, poc es pot esperar en un futur pròxim.
Arribat aquest punt, crec que l’eixida
a aquest caos és col·lectiva, totes i tots haurem de buscar el sistema lliure
capaç de desenvolupar-se en harmonia entre nosaltres com a espècie i com
animals amb la Mare Terra.
Salut companyes i companys, bon any i combatiu 2017
Que
bonics són els matins
que bonics són
La POP
Gràcies a la vida
Òbric els ulls al matí i et veig al
meu costat
i pense gràcies a la vida.
M’alce i t’alces i comencem a caminar.
El cel roig cobreix la terra verda
i els obrers van al seu treball.
Jo et bese i tu em beses
i pense gràcies a la vida.
Malgrat tot, sóc conscient
que hi ha gen que dorm a terra o dins
d’un banc
i pense injustícia, insolidaritat.
Torne a casa i ens tornem a besar.
Estaria tot el dia al teu costat.
La vida és preciosa i finita
hem de gaudir cada instant.
Pere Miquel
Guillem Calatayud
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada