Article de Vicenç Navarro, Catedràtic de Polítiques
Públiques. Universitat Pompeu Fabra, publicat
al diari Público
el 23-12-2013
Durant molts anys ha sigut un
dogma als cercles financers, econòmics, mediàtics i polítics que defineixen la
saviesa convencional al nostre país, que l’elevada desocupació a Espanya es
deguda a la “excessiva rigidesa” del mercat de treball, és a dir, que a
l’empresari li era i continua sent-li molt difícil acomiadar el treballador. Es
deia i repetia constantment als mitjans on es promou aquesta saviesa
convencional, que el major problema que existia en el mercat de treball espanyol
era l’excessiva regulació a la qual estava sotmès i que havia segmentat el
mercat laboral, dividint-lo entre els “insiders”, que tenien un contracte fix,
dificilíssim de trencar (la majoria homes), i que feia molt difícil a
l’empresari acomiadar el treballador, i els “outsiders”, als que els era molt
difícil entrar en el mercat de treball, i que quan treballaven només
aconseguien contractes molt precaris (la majoria joves i dones).
En aquesta interpretació del
perquè a Espanya hi havia una desocupació tan elevat, es responsabilitzava
d’això als sindicats, per donar excessiva protecció als primers a costa dels
segons. S’indicava que l’empresari era poc favorable a contractar treballadors,
perquè temia que li seria molt difícil acomiadar-los si així ho desitjava. A
Espanya, FEDEA (el think tank de la gran banca i la gran patronal) havia sigut
la major promotora d’aquesta teoria, també molt estesa en cercles acadèmics,
dins dels quals el professor Juan José Dolado, de la Universitat Carles III,
era el seu màxim exponent (sent un dels assessors del govern Zapatero en les
reformes laborals d’aquest govern).
No cal ni dir-ho que el govern
Rajoy, el més neoliberal dels que han existit durant el període democràtic, ha
fet seua també aquesta interpretació de l’elevada desocupació, aplicant la
versió més extrema en les seues reformes laborals, les quals ha intentat
justificar presentant-les com necessàries per a crear ocupació. És també el
govern més antisindical dels que han existit a Espanya durant l’època
democràtica.
Les reformes laborals
neoliberals: la versió Zapatero versus la versió Rajoy
Coincidint en la interpretació
(errònia) del que causava l’elevat desocupació, i coincidint també en la
necessitat de facilitar l’acomiadament dels treballadors, hi havia diferències,
no obstant això, entre la versió zapaterista (i de grans sectors de la
socialdemocràcia europea, i molt en especial de la Tercera Via) i la versió
rajoyniana o neoliberal dura. Des de la primera, la neoliberal blana,
l’estratègia proposada es denominava l’estratègia de la flexiseguretat,
que intentava corregir l’impacte negatiu que li suposava al treballador perdre
el seu treball, en acomiadar-lo, proveint-lo d’una assegurança de desocupació
generosa i facilitant la seua formació perquè poguera trobar treball ràpidament
(en realitat, el govern Zapatero va mantindre el segur de desocupació, però va
fer poc en la formació professional i en la col·locació del treballador
desocupat en un nou lloc de treball).
En aquesta estratègia, es prenia
a Dinamarca com el punt de referència. Es deia que a Dinamarca l’empresari
podia acomiadar el treballador pràcticament quan volguera (la qual cosa, es
deia, explicava la baixa desocupació a Dinamarca), perquè l’empresari no tenia
cap recel a contractar un treballador sabent que el podia acomiadar quan ell o
ella així ho desitjara. Aquesta gran flexibilitat anava, no obstant això,
acompanyada de la seguretat, perquè a més d’un bon segur de desocupació,
l’Estat li ajudava a trobar un nou lloc de treball mitjançant una formació que
li permetia fàcilment trobar el treball que aquella formació li facilitava.
L’OCDE i la seua promoció
de la flexiseguretat
Una de les agències
internacionals que va pressionar més perquè l'anomenat “model danès de
flexiseguretat” s’estenguera als països de l’OCDE, incloent-hi Espanya, va ser
l’OCDE, la seu del qual a París és coneguda per albergar els dits “experts
economistes” millor pagats de les agències internacionals. L’OCDE publica
periòdicament els famosos informes sobre col·locació i ocupació, OECD
Employment Outlook, en els que es promocionen activament les teories i els
dogmes neoliberals.
Doncs bé, acaba de fer-se public
el seu últim informe, OECD Employment Outlook 2013, que és un document
que vaig haver de llegir dues vegades per a cerciorar-me de que estava llegint
el que estava llegint. En realitat, admetia que s’havia equivocat profundament
en la seua lectura de l'anomenat model danés de flexiseguretat (per a veure una
excel·lent crítica de l’informe, llegir Ronald Janssen “Flexicurity: The Model
That Never Was” en Social Europe Journal, 06.12.13). En realitat, no era
cert que el mercat laboral danès estiguera tan desregulat com havien suposat
(el terme desregulació s’utilitza com “facilitat per acomiadar els
treballadors”). Contràriament a aqueix supòsit, el nivell de regulació a
Dinamarca era semblant a l’existent en el mercat de treball espanyol, alemany i
grec (sí, ha llegit bé, posa espanyol). O siga, que el mercat de treball danès
era tan “rígid” com el mercat de treball espanyol. En la tipologia de graus de
flexibilitat, Espanya i Dinamarca estaven al mateix nivell. Ambdós oferien el
mateix nivell de protecció contractual al treballador (tant col·lectiva com
individualment). Per damunt, amb major protecció social, estaven França i Itàlia,
i per davall, EUA i el Regne Unit. La diferència entre Espanya i Dinamarca no
estava en la major o menor facilitat per acomiadar el treballador (el que
s’anomena flexibilitat), sinó en la seguretat oferida, quant a beneficis en el
seu segur de desocupació i en els programes de formació, molt més extensos a
Dinamarca que a Espanya. Dubte que aquestes dades apareguen en la majoria de
mitjans de major difusió espanyols, que són de clara sensibilitat neoliberal.
Tenint en compte estes dades,
esperaria una nota de disculpa als sindicats espanyols per part de FEDEA, del
professor Dolado i de tota la bateria d’experts que han atacat als sindicats
per protegir excessivament als “insiders”. Però els assegure que no passarà. I
el que és inclús pitjor, continuaran amb el seu dogma i els mitjans continuaran
promocionant-los. Així és Espanya, incloent-hi Catalunya, on el pensament
neoliberal continua dominant els establishments polítics i mediàtics del país.
Totalment d'acord amb el teu plantejament, però també dic una cosa no calen disculpes sino fets i està clar que els fets els tindrem que aconseguir amb la nostra lluita. El capitalisme global ens considera als humans poca cosa i a la Mare Terra un negoci, cal que canviem aquest sistema.
ResponElimina