Revolució europea

S’ha mort el comandant President Hugo Chaves després d’una llarga i dura batalla contra el càncer. Quan veus les cues interminables de la gent que volen dir-li l’últim adéu te n’adones de l’estima que li tenia gran part del poble, principalment els pobres. Molts d’ells van conèixer amb ell la dignitat, l’accés a la sanitat, l’escolarització... com podeu veure el paral·lelisme amb la nostra situació no te res a veure.

L’aparició de governs progressistes a l’Amèrica central i principalment en el sud no és casual. Ara fa més de vint anys les polítiques neoliberals ajudades per dictadures sanguinàries, com per exemple el cas de Xile o d’Argentina, imposava unes polítiques econòmiques semblants a les que avui ens imposa l’ Europa neoliberal: retallada dels drets socials, destrossa de la sanitat pública, de l’educació... El resultat immediat d’aquelles polítiques va ser més repressió, fam, increment de l’analfabetisme, desaparició de la justícia social, es a dir un increment considerable de les contradiccions del sistema... com vegeu resultats semblants als que estem patint avui la classe treballadora i mitjana d’Europa.   

Però després de totes aquestes salvatjades, en aquests països les classes populars van quedar farts de les polítiques neoliberals i en la mesura en què van conquerir més llibertat i van desterrar les dictadures van optar per governs progressistes que són els que estan començant a superar la desfeta social que van provocar aquelles polítiques neoliberals. El cas veneçolà és paradigmàtic, mentre en la premsa, la televisió i demés mitjans de comunicació de l’Estat espanyol transformaven a Chaves en una caricatura babau, molta gent a Veneçuela  coneixia la llibertat d’expressió, aprenia a llegir i a escriure o menjava per primera vegada prou... Ací la dreta, de la mateixa manera que allà, alçava la bandera de l’autoritarisme de Chaves com si no haguera eixit president per sufragi universal. De totes maneres la realitat és un altra, encara que la vullguen negar, és el poble el que està duent la lluita per a construir una nova societat que haurà d’intentar superar els problemes que tenen i els que vindran. 

Ací a Europa l’Alemanya colonial y el poder dels diners són els enginyers de la destrucció de la democràcia , de l’estat social i de l’increment del sofriment del poble. Tinguem un Banc Central Europeu que és el que realment mana, ja que imposa condicions neoliberals als Governs: abaixar les pensions, retallar la sanitat, educació... i donar diners als bancs. I aquestes polítiques porten més atur, un creixement econòmic baix i una reducció del salaris. Tal vegada la solució a tot aquest despropòsit, entre altres coses, siga com diu J. F. Martín Seco, interventor de l’Estat, economista i autor del llibre que porta per títol “Contra el euro. Historia de una ratonera”, trencar la moneda única o fer una Hisenda Pública que transferisca recursos del països rics al pobres o menys rics. 

Com deia Bensaïd “La indignació es un començament. Una manera d’alçar-se i posar-se en marxa. U s’indigna, se subleva i després ja veurem. U s’indigna apassionadament , abans inclòs d’encontrar les raons d’aquesta passió” (Bensaïd, 2001). El temps dirà. 

Visca la revolució bolivariana. Aquestos versos estan dedicats al poble veneçolà que lluita per una societat més lliure i justa. Salut i llibertat companyes i companys.

 El Poeta Dissident

El crit agut em desperta  

El fum dens fa el seu camí

per xemeneies negres

entrebancant el vol lent

de les grans cigonyes blanques.

Més avall camine jo

trepitjat per sorolls inerts

i entre pensaments estèrils

que s’amunteguen quan vénen.

Lluny de mi un desert immens

ple de persones estela.

Més prop els desposseïts,

els desnonats, els que ploren.

Dins de mi tu, el nostre amor,

el goig de viure, un petó.

El silenci rotund m’ompli.

El crit agut em desperta  

el desassossec que duc

sobre les espatlles fredes. 

On estàs que no percep

la teua presència

quan el vent em colpeja

i m’espavila del somni?

Jo estic vora una finestra

rodejada de sorolls

i assetjada per grans murs

que busca la lluna plena

entre les frescors de març

de les nits suaus i llargues.