Un accident és un succés fortuït que provoca un dany, el que
el fa, per definició, inevitable. Ara bé, poden prendre's mesures per prevenir
situacions que se saben perilloses per experiències anteriors. És a dir, que en
un accident hi ha una “causa immediata”, que en el cas de l'accident ferroviari
de Santiago de Compostela pot ser un despiste del conductor, i una “causa
bàsica” que és un sistema de seguretat inadequat o inexistent. En els dos casos
hi ha responsables.
El responsable de la causa immediata, a falta de la
investigació judicial, és el conductor que ha admès una imprudència al entrar amb
una velocitat alta a una revolta perillosa. No sabem els motius que han
provocat aquesta temeritat en un conductor professional amb experiència en
aquesta mateixa ruta. El que si sabem és que els responsables de Renfe i d'Adif
no han aplicat el principi de precaució exigible per la seguretat dels
viatgers, i aquesta és la causa bàsica del terrible accident.
Ara ens assabentem que dels 87,5 Km del trajecte els últims
7,5 Km, en els quals va ocórrer la catàstrofe, no hi havia el sistema de
senyalització Ertms que han de tindre els trens d'alta velocitat i que haguera
frenat el tren automàticament. Pareix ser que l'estalvi per no posar la balisa
que podia haver evitat l'accident és de 14.000 €. Però a més, en els altres 80
Km on sí està instal·lat el sistema de seguretat Ertms que va costar 164 milions
d'euros, no
s'utilitza. Qui decideix jugar amb la vida de les persones d'aquesta
manera?
Crec que hi ha indicis racionals suficients per imputar els
responsables de Renfe i Adif per permetre que circulen trens a més de 200 km/h
que depenen d'una sola persona, el conductor, exposat a despistes, infarts i
mil coses que poden succeir a qualsevol persona, havent sistemes dissenyats per
prevenir aquestes circumstàncies. En mans de qui estem?
Fa set anys un altre accident a València en condicions
similars, el descarrilament del metro en una revolta sense la balisa
convenient, va deixar 43 persones mortes i 47 ferides. L'accident de metro més
greu de la història d'Espanya no va merèixer ni el canvi de programació de la
televisió autonòmica C9. Els mitjans de comunicació, embolicats en events més
importants, com la visita del papa, a penes van fer ressò ni van investigar les
causes més enllà de la causa immediata: l'excés de velocitat del conductor que,
a més, era un dels morts. Tampoc la justícia ho va fer.
Potser un dels motius de repetir aquest tipus de catàstrofes
és no exigir responsabilitats als responsables de la causa bàsica: la
inexistència de sistemes de seguretat apropiats. Els mitjans de comunicació i
la societat civil no podem permetre que els alts responsables, que gaudeixen de
sucosos sous “per la gran responsabilitat de càrrec” es lleven l'espart de
l'ala i descarreguen tota la culpa en el conductor, sotmès a l’atzar de la
imperfecció humana. Esperem de la justícia i dels polítics que aquest cas de
Santiago no es tanque com el del metro de València, amb els responsables de 43
morts celebrant, amb un sopar, les mentides que s'havia tragat la comissió
d'investigació de les Corts Valencianes que eximia de responsabilitat a qui
cobrava per ella.
Esperem que així siga. Salut.
ResponEliminaNo crec que busquen molt, el culpable ja està jutjat i condemnat dues vegades, una per la seua consciència i l'altra per una opinió pública ben dirigida per mitjans al servei dels portaveus oficials, que queden impol·luts.
ResponElimina